La cursiva
Van en cursiva els mots i les expressions que convé destacar per diversos motius, però als quals no es vol afegir cap connotació. A diferència de les cometes, la cursiva confereix un èmfasi purament visual.
a) Distinció de mots i frases amb objecte de consideració metalingüística de l’estil el mot (terme, lema, encapçalament, modisme, etc.) X, la paraula (lletra, síl·laba, locució, expressió, etc.) amb el nom de X, la denominació de X i similars.
b) Distinció de mots-clau i els termes tècnics que convingui destacar visualment per a major claredat:
Els neologismes, això és, les unitats lèxiques formalment o semànticament noves.
c) Distinció de les preguntes en una entrevista
Com a mostra:
—Aquest procés de síntesi, és potser un anunci de canvi?
—Probablement. No d’abandonament, perquè el tema de la ciutat com a reunió és tan ric que no el puc abandonar. Ara bé, de la manera que ho he fet fins ara, sí.
d) Distinció d’estrangerismes
Els tractadistes acostumen a indicar que s’han de posar en cursiva «els mots i el modismes estrangers no assimilats» que apareixen eventualment en els textos catalans. Aquest ús es justifica com a sistema de defensa davant la pressió de les llengües estrangeres més poderoses. Com a mostres, adjuntem els manlleus i “els mots no catalans”:
Byte, game, trekking, offset, jeep, status, jazz, foie gras, croissant, whisky, afrikaans, bungalow, naïf, boîte, kiwi, larghetto
Bit, set, trial, cartoné, jet, corpus, tango, fricassé, crep, vodka, isba, surrealisme, bar, cabaret, mango, largo
e) Títols
Molts títols, com ara els de les obres creades (literatura, escultura, música, cinema, etc.), han d’aparèixer escrits en cursiva.
Però Thomas Sigwald destaca realment al gènere de la opereta. En aquest gènere, ha interpretat més de 15 obres. Ha brodat papers creats per Straub com Zedlau a Sang Vienesa i, fins i tot, per Kalman com Tassilo a La comtessa Martiza o Edwin a La Princesa Gitana.
Per una banda, hem de recordar que la cursiva és un recurs que utilitzem per destacar un element dins la frase i, per tant, no convé combinar-lo de manera abusiva amb altres recursos ortotipogràfics com ara la negreta, el subratllat, etc. Per altra banda, cal aplicar els criteris d’ús de la cursiva de manera sistemàtica al llarg del text per no crear un efecte d’estranyesa i despistar els lectors.
En aquest apartat analitzarem alguns usos de la cursiva que sovint ens plantegen dubtes i ens duen a cometre errors.
– En general, les abreviacions s’escriuen en rodona, malgrat que el mot o mots que representen s’escriuen en cursiva. L’única excepció a aquesta norma són les abreviatures que corresponen a les expressions llatines ibidem (“en la mateixa obra citada”), loco citato (“en el mateix lloc citat”) i opere citato (“en l’obra citada”) (ibid., loc. cit. i op. cit., respectivament).
– S’escriuen en cursiva els mots o expressions que pertanyen a un registre marcadament col·loquial i els dialectalismes d’àmbit molt reduït sense tradicció escrita.
– Les lletres que en determinats textos exerceixen funcions especials s’escriuen en cursiva. Per exemple les lletres que assenyalen diferents apartats d’un text, les lletres llatines de les fórmules matemàtiques, etc.
– Cal recordar que els noms científics d’animals o plantes s’escriuen en cursiva.
– Malgrat que les marques i els models de determinats vehicles de transport s’escriuen en rodona, els noms propis d’alguns vehicles, com ara avions, vaixells, trens, satèl·lits i astronaus, s’escriuen en cursiva.
– Les notes, els advertiments i les remissions que normalment es posen al final d’articles i d’informacions de determinades publicacions s’escriuen en cursiva, i normalment entre parèntesis.
– En general, els peus de les il·lustracions s’escriuen en cursiva.
– En els quadres, utilitzem la cursiva en els encapçalaments per tal de diferenciar el concepte del contingut.
– Els sobrenoms, els pseudònims i els àlies s’escriuen en cursiva quan van precedits del nom autèntic d’una persona. Si apareixen sols, s’escriuen en rodona.
